El lector escriu. El Punt Diari
El Freud d’Eugenio Trías
Des del Centre d’Estudis Freudians vull constatar
l’encert de la crònica d’Eva Vàzquez sobre la conferència d’Eugenio Trías,
“Vigència filosòfica i literària de Freud”, del
Caldria subratllar, no obstant això, que el contingut de la xerrada, a més que no es va correspondre amb el seu títol, va patir de manca d’estructura argumental. Més adient hagués estat referir-se, d’una banda, als tres grans àmbits de la filosofia on Freud realitza les seves aportacions encara vigents: filosofia lingüística (“La interpretació dels somnis”), filosofia de la religió (“L’avenir d’una il·lusió”, “Tòtem i tabú”) i filosofia política (“El malestar en la cultura”); i de l’altra, al concepte clau de complex d’Èdip amb les seves variants literàries d’Èdip Rei” de Sòfocles, “Hamlet” de Shakespeare i “Els germans Karamàzov” de Dostoievski, pel que fa a la literatura.
El més greu és que la divulgació d’Eugenio Trías va defallir perquè: primer, no va ser capaç de diferenciar el passatge de l’home de l’estat de naturalesa a la cultura, per exemple, del cos del gaudi al cos turmentat pel simbòlic, marcat per la paraula; segon, perquè va confondre hermenèutica amb interpretació psicoanalítica, molt a l’estil del filòsof Paul Ricoeur, i situà Freud com quelcom semblant a un rabí; tercer, perquè va identificar Freud amb Sòcrates sense distingir entre la filosofia moral i l’ètica psicoanalítica; i quart, perquè va dir que la psicoanàlisi, sense més aclariment, més que ciència era un art, una tékhne que podria propiciar un bon viure com ho faria un escriptor humanista i sobretot un filòsof. Tot indica que Eugenio Trías estava pensant en la seva especialitat, en la filosofia i per això va situar equivocadament a Freud com un més en la llarga sèrie de filòsofs morals.
Girona,
Lluís Ribera,
professor de