Nota
sobre Freud, 150 anys de divan
Benvolguts senyors/es,
Tot recollint l’oferiment del
conductor del programa, els escric aquesta nota en relació al programa “Millennium”
emès el dissabte passat dia 11 de novembre amb el títol de Freud, 150 anys de divan.
La meva satisfacció perquè
“Millennium” s’interessés per la figura de Freud es va veure aviat acompanyada
d’un sentiment de decepció que va anar creixent a mesura que transcorrien els
minuts i les intervencions dels convidats.
La primera sorpresa va ser que
es cedís a un professor d’Estètica i Teoria de l’Art, i no a un veritable
especialista en psicoanàlisi, la responsabilitat d’encetar el tema tractat amb
l’únic fonament aparent d’haver publicat una obra sobre
La segona sorpresa va ser la
presència del professor d’història medieval José Enrique Ruiz-Doménec, el qual
també va deixar clar amb les seves intervencions disposar d’un coneixement
perifèric de l’obra freudiana i sens dubte no era la persona més indicada per
formar part d’una tertúlia dedicada a l’obra del creador de la psicoanàlisi.
Un cas a part, va ser el metge
psiquiatre i “psicoanalista”, el senyor Rogeli Armengol, el qual va obsequiar
els telespectadors amb un seguit d’autèntiques barbaritats i comentaris
desafortunats que posaven al descobert el seu més absolut desconeixement sobre
el tema a tractar aquella nit. Això es va veure agreujat pel fet que ell no
compartís la taula amb cap contertulià veritable coneixedor de l’obra de Freud
i que per això quedessin sense rebatre molts dels disbarats que va pronunciar.
En aquest sentit cal referir-se a les intervencions de la psicòloga clínica i
psicoanalista Carmen Alda, la qual va mostrar un nivell discret i molt inferior
a l’espera’t en un debat d’aquestes característiques.
La desafortunada tria del
suposats especialistes que havien de protagonitzar el debat es va veure
agreujada per un plantejament del tema erràtic i superficial encapçalat pels
acudits de les pel·lícules de Woody Allen, els quals van situar el contingut
del seu espai televisiu més a prop de l’anècdota que no pas del tractament
profund que una qüestió tan complexa com la psicoanàlisi es mereixia.
Em queda l’esperança del
comentari pronunciat pel senyor Ramon Colom en referència a la possibilitat de
dedicar un segon programa a l’obra de Freud. Seria aquesta una bona ocasió per
esmenar el despropòsit que ha suposat aquest “Millennium”. Abans però, si us
plau, despleguin adequadament les seves habilitats com a professionals de la
informació tot documentant-se rigorosament sobre les matèries a tractar així
com informant-se pertinentment sobre quins convidats són els que millor
s’ajusten al perfil d’experts que un espai com “Millennium” sens dubte
requereix.
Girona, 12/11/2006
Cordialment,
Lluís Ribera, professor de la
UdG, membre del Centre d’Estudis Freudians de Girona